El Centre i Parc de la Gola

Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ocells. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Ocells. Mostrar tots els missatges

divendres, 2 d’octubre del 2020

El fabulós viatge del Falcó Marí

   El falcó marí és una espècie endèmica de la costa i illes mediterrànies, amb poblacions a l'Atlàntic marroquí i a les Illes Canàries. Es tracta d'una au estival reproductora que arriba per primavera a les Balears i reprèn el seu viatge cap a les zones d'hivernada dins el setembre-octubre. 


Exemplar de morfo clar de Falcó marí


  També és anomenat Falcó de la Reina (Falco eleonorae) en homenatge a Eleonora d'Arborea, dona excepcional que va regnar a Sardenya a finals del s.XIV, i que va legislar la protecció dels falcons.

  Una altra curiositat d'aquesta au és que la major part de l'any sembla que s'alimenta principalment de grans insectes i habita zones interiors; no és fins el moment de la cria que forma colònies als penyasegats marins. A més, retarda el seu període de reproducció per tal d'aprofitar l'arribada d'ocellets en migració per alimentar els seus polls.

  Aquest falcó és el protagonista d'un viatge de pel·lícula entre el Mediterrani i la illa africana de Madagascar, on passen l'hivern, la ruta del qual no va ser aclarida fins fa poc més de 10 anys.

  De fet inicialment es pensava que tots seguien la ruta mediterrània atravessant per la mar Roja, però dos individus marcats amb telemetria el 2007 varen donar un poc més de llum sobre el misteri de la migració d'aquests petits i singulars rapinyaires. 

  Aquests dos exemplars de Balears, en Formentor (adult de la colònia del cap de Formentor de Mallorca) i en Tagomago (juvenil nascut a aquest illot eivissenc) varen emocionar als ornitòlegs mostrant la seva travessia a través del desert del Sahara, cap a l'Africa Central, Tanzània i finalment Madagascar. Un viatge realment extraordinari.

                  Mapa de la ruta migratòria seguida per en Formentor i en Tagomago extret de l'article: Autumn Migration of Eleonora's Falcon Falco eleonorae Traked by Satellite Telemetry.


En aquesta enllaços podreu trobar els articles sobre aquest fantàstic descobriment.

https://www.uv.es/lolopas/zoolstud09.pdf

https://www.researchgate.net/publication/215798398_From_the_Mediterranean_Sea_to_Madagascar_Are_there_ecological_barriers_for_the_long-distance_migrant_Eleonora's_falcon

dimecres, 23 de setembre del 2020

LA MIGRACIÓ POSTNUPCIAL A TRAVÉS DE MALLORCA

 Ens trobam de ple en el període anomenat migració postnupcial, és a dir, el viatge cap a les zones d'hivernada després de l'època de reproducció. 

La direcció general de migració postnupcial al Paleàrtic occidental  és nord-est cap el sud-oest. Encara que a vegades algunes aus prenguin altres direccions fora de la norma general. 

Mapa del Paleàrtic Occidental, readaptat de WikimediaCommons, simulant la direcció general de migració postnupcial.


Com hem comentat en altres ocasions, la situació geogràfica de les Illes Balears és estratègica pel transcurs dels viatge d'aquestes aus migratòries, sient un lloc habitual de pas, descans, alimentació i en aquesta época també hivernada.

Imatge del poster elaborat per la Conselleria de Medi Ambient sobre la migració d'aus a Balears a la tardor.

Per això ara, en el cas de Mallorca, podem dir que al Cap de Formentor tenim una porta d'entrada a l'illa, i la sortida es dóna majoritàriament a l'extrem més al sud, el cap de ses Salines.

Modelització de les rutes migratòries el·laborat per Mari Carmen Oriola amb les dades del grup GORA


Gràcies a la tasca constant d'observació dels membres del grup GORA (Grup d'Observació de Rapinyaires d'Albercutx) i simpatitzants, s'estan obtenint dades molt interessants del pas d'aquests ocells per Mallorca.

Un exemple és la següent taula-resum de les dades obtingudes durant aquests darrers dies d'observació:


I on van aquestes aus? Algunes passaran l'hivern a les nostres illes o al nord d'Àfrica, altres travessaran el desert del Sahara i s'instal·laran a la zona del Sahel, pero algunes altres arribaran fins el centre i fins i tot el sud d'Àfrica. 

Això ens dóna peu per parlar en una pròxima publicació del viatge dels Falcons marins.

dijous, 17 de setembre del 2020

HI HAVIA UNA VEGADA... UNA FOTJA

 Les fotges no són molt habituals a la Gola, a diferència d'altres zones humides on són relativament abundants. Pot ser la composició més salada de l'aigua no afavoreix que s'hi estableixi una petita població. 

 Quan al 2010 es va obrir el CTO i es començaren a fer recomptes de les aus, en va aparèixer una entre el 2 i el 24 d'octubre.

                                                           Fotja de la Gola el 2010. Foto: C.Fiol


  El 2011, no va ser fins abril, que se'n va detectar una i després fins finals de setembre que es va tornar a voure un exemplar. A partir d'aquí i fins el 28 de novembre, en que es té la darrera dada, la població de fotges de la Gola va augmentar fins a 6 exemplars!

Del 2012 al 2015 no es tenen registres. El 2016 amb la reobertura del CTO, es reanuda també la recollida de dades. El mes d'octubre d'aquell any es detecta una sola fotja.

                                                   Fotja del 2016 a la Gola. Foto: Lupe Suárez

El 2 de setembre del 2017 es fotografien dues fotges al torrent de Gotmar, curiosament una tenia plometes blanques a la gola. Els mesos posteriors i fins que es tanca el CTO a finals de novembre només se'n veu una. 

      Les dues fotges de 2017. La de la dreta (ampliada a baix) amb les plometes blanques al coll. Foto: C.Fiol

Des del 3 de febrer al 17 de març de 2018 hi ha una fotja al torrent de Gotmar. El 2019 un altre pic entre febrer i març (16 febrer-8 març) torna a haver una fotja al mateix torrent. Així, les dades semblen evidenciar que, a la Gola, aquesta espècie és migrant-hivernant, i que té preferència per refugiar-se al torrent de Gotmar.

                                                           Fotja del 2019. Foto: C. Fiol

  La sorpresa ha arribat enguany quan el 31 d'agost apareix de nou una fotja amb les plometes de davall el bec i la gola blanques, similar a una de les fotges del 2017.  Na Blanqueta (o Blanquet?), que és com hem decidit batiar-la, es refugia al torrent de Gotmar i cada matí surt a fer la seva volta rutinària per la llacuna, per tornar de nou cap el torrent a migdia. 

Fantástiques fotos de na Blanqueta cedides per en Pau Coca. 

   L'aparició de plomes blanques en el plomatge d'algunes aus no és un fenòmen rar i no tenim res més que ens permeti diferenciar na Blanqueta de la fotja del 2017.  Així i tot, aquesta casualitat ens aboca a la part més romàntica de l'observació d'aus i fa volar (mai millor dit) la imaginació pensant en quina serà la vertadera història. 
  Veurem enguany fins quan decideix na Blanqueta quedar a la Gola i segur l'any que ve creuarem els dits perque ens torni a visitar. :)


dimecres, 8 d’agost del 2018

Donar un cop de mà als ocells: els abeuradors

Aquests dies que la temperatura i la calor arriba a límits crítics, és important recordar com amb un senzill gest podem donar una cop de mà a les aus i a la fauna en general.
La instal·lació i manteniment d'abeuradors és, de fet, molt útil durant tot l'any però especialment en aquests mesos d'estiu i sobretot durant les onades de calor.

Com a servei d'urgència, simplement col·locant un platet amb aigua a una zona amb ombra i segura ja és de gran ajuda sobretot pels petits ocells.

Què hem de tenir en compte a l'hora d'instal·lar una abeurada:

1.Que sigui un lloc amb ombra o predominantment amb ombra gran part del dia per evitar l'encalentiment i evaporació ràpida de l'aigua.

2.Ha de ser un lloc que inspiri seguretat i confiança als ocells. Millor si és un poc elevat, sobretot si hi ha cans i moixos a prop, o sinó que sigui una zona amb bona visibilitat als voltants, que tengui tant espais per posar-se i controlar el panorama (pals, branques d'arbres o arbusts...) però a la vegada lloc suficient per poder fugir en cas de perill .

3.Mantenir-ho net i canviar l'aigua amb regularitat, tant per evitar el contagi de possibles malalties entre els usuaris de l'abeurador, com per evitar la proliferació de moscards.

4.L'abeurador no ha de tenir perill d'ofegament dels ocells o altra fauna. Si ens plantejam fer alguna cosa més que un petit plat amb aigua, que tengui fàcil accés i la profunditat sigui gradual, es a dir amb petites voreres i/o pedres perque sigui fàcil entrar i sortir.

A la Gola mantenim el nostre petit abeurador durant tot l'any. En poc temps és descobert per l'avifauna local.
Animau-vos a fer el vostre!

dimecres, 7 de març del 2018

El coa-roja de barraca

El coa-roja de barraca , Phoenicurus ochruros, és un passeriforme de la família dels túrdids, per tant "cosí" de vitracs, tords i coablanques.



   A Balears es tracta d'una espècie principalment hivernant i també migrant pre-sahariana, es a dir que les poblacions migradores  d'Europa central  passen l'hivern a la conca mediterrània. Solen arribar principalment dins l'octubre i els darrers estan a les nostres illes  fins març-abril.

Mapa de distribució del Coa-roja de barraca al món

   Per la seva identificació és molt útil fixar-nos en el seu gizz o jizz , paraula anglesa emprada per descriure la combinació de comportament, silueta, postura d'un ocell. La silueta és similar a la d'un ropit. Sol emprar posadors des dels quals cerca i vetlla els artròpodes sobre els que depreda, encara que també pot menjar petits fruits silvestres. Quan localitza una presa l'intenta capturar en un vol acrobàtic i torna al posador. Aquest comportament el trobam també a altres ocells insectívors. A més té un "tic" en el que sembla que arrufa les potes sense moure's del lloc.
   
Mascle adult (esquerra) i inmadur o femella (dreta)  a la zona humida de la Gola

Pel plomatge i amb observació a distància podem distingir mascles adults i joves/femelles. La subespècie que s'observa normalment a Balears és la gibraltariensis. Les femelles adultes tenen un plomatge molt parescut als dels joves dins el seu primer any de vida; coloració gris-marró amb la coa de color rovell. Els mascles adults són de color gris fosc que va cap a negre a la cara i pit, destacant, a part del roig de la coa, dues taques blanques a les ales.


El nom "de barraca" pot ser li ve donat per la costum que té de dormir en zones cobertes com porxades o baix teulada de terrasses i casetons.
El nom científic és una redundància de la característica de la seva coa roja:


Més info:
https://www.seo.org/ave/colirrojo-tizon/
http://datazone.birdlife.org/species/factsheet/black-redstart-phoenicurus-ochruros
Diccionari etimològic dels noms científics dels Països Catalans



Els racons de la Gola (III)

  Per acabar ,de moment,  el fil dels racons de la Gola, avui xerrarem dels accessos al parc, de la zona de garriga i pinar i el que anomena...