Els racons de la Gola (III)

  Per acabar ,de moment,  el fil dels racons de la Gola, avui xerrarem dels accessos al parc, de la zona de garriga i pinar i el que anomenam com el camp de repoblació.

Itineraris i entrades

    La Gola té dos itineraris oficials; un principal que recorre gairebé perimetralment la zona humida, ficant-se una micona dins la garriga i el pinar ( en groc al mapa), i un tirany (en rosa al mapa) que enllaça l'itinerari principal, prop del segon pont, amb la carretera  Alcúdia-Formentor (Ma-2220). 

En aquest segon itinerari tenim a un costat el camp de repoblació i a l'altre el pinar.

Es pot accedir a la Gola per 7 punts: 

-la barrera de fusta de la Ma-2220

-l'entrada des del torrent de Síller

-l'entrada des de l'aparcament

-l'entrada pel carrer Temple Fielding, carrer  Gambí, carrer Escandall i carrer Timó.

Pinar, garriga i zona de repoblació

    Si des del centre d'informació seguim l'itinerari principal, passats els dos primers ponts de fusta ja entram de ple a la zona de pinar i garriga, el segon hàbitat en importància que trobam a la Gola. És una zona rica en vegetació arbustiva com mata (Pistacia lentiscus), murta (Myrtus communis), aladern (Phillyrea angustifolia), llampúdol (Rhamnus alaternus), estepa llimonenca (Cistus monspeliensis) etc. I on l'arbre predominant és el pi blanc (Pinus halepensis). La vegetació densa permet el refugi i nidificació de les aus, i els fruits dels arbusts i insectes que atreu són importants per l'alimentació dels ocells de la zona, per això és una àrea igualment sensible i de la que se n'ha de fer un bon ús.

    Part de l'itinerari principal que passa pel pinar i garriga.

La zona de repoblació és com anomenam als antics camps de conreu que es troben entre el torrent de Síller i el pinar. Varen ser objecte d'un projecte de repoblació amb diferents espècies vegetals tant de bosc de ribera com de bosc mediterrani, per tant hi trobam àrees molt obertes amb pins i arbusts en creixement i també algunes zones que s'inunden en episodis de pluges intenses. Va ser el lloc que va triar una parella de Picaplatges petit (C.dubius) per nidificar fa uns anys, també on hi crien les Butxaquetes (C.juncidis) i Vitracs (S.rubicola), i zona de campeig de rapinyaires com el Xoriguer (F.tinnunculus) per posar alguns exemples. Aquest camp és molt utilitzat pels passejadors de cans, als qui demanam especial cura durant  la primavera, quan hi nidifiquen els ocells.

    Àrea més oberta del camp de repoblació

    Tirany que arriba a la carretera Ma2220.

    Més info CTO La Gola

Els racons de La Gola (I)

 Sabeu on és el tamarell gros de la Gola? I quants ponts de fusta té el parc? I quin és el mirador central?

El parc de la Gola té molt de racons on cercar i trobar les aus (i altra biodiversitat) que convé conèixer.

Quan feim el llistat d'ocells del parc o la informadora us dóna indicacions d'on s'ha vist tal ocell o tal altre, anomenarà els torrents, la salicòrnia, els ponts de fusta, la zona de repoblació, etc, com a fites per saber on trobar-los.

Així que encetam una sèrie de publicacions on vos en farem cinc cèntims perque conegueu un poc més el parc. Avui vorem els voltants de la caseta, la llacuna principal i el tamarell gros.

VOLTANTS DE LA CASETA

La caseta de fusta de la Gola és on es troba el Centre de Turisme Ornitològic. Està rodejada de prats d'herbàcees anuals amb tamarells, pins i mates aïllades. I és on hi ha el petit abeurador que sovint treim a les nostres publicacions de FB.

La zona coberta per les herbàcees varia molt al llarg de l'any; gairebé totalment seca a l'estiu, reneix amb les primeres pluges de la tardor i es presenta esplendorosa a la primavera amb la floració de les plantes silvestres. Actualment només s'intenta mantenir a ratlla l'herba dels voltants més propers de la caseta i el camí, d'aquesta manera s'afavoreix la diversitat vegetal i d'insectes a la vegada que s'utilitza la coberta vegetal com a dissuasori d'aficar-se a zones més sensibles del parc.

LA LLACUNA PRINCIPAL

Amb això ens referim a la massa d'aigua més grossa i permanent de la zona humida de la Gola. Encara que pateix minves i crescudes depenent del nivell de la mar (i aquest a la vegada de la pressió atmosfèrica), té uns límits bastants clars. 

Quan és ben plena d'aigua les ànneres són les reines del lloc, en canvi, quan baixa el nivell apareixen illetes de sediments que són molt apropiades per altres aus com els limícoles, gavines, xàtxeros, etc.

També és on trobam els 2 posadors de fusta en forma de T.

EL TAMARELL GROS

Es tracta d'un arbre de dimensions espectaculars en comparació als tamarells que estam acostumats a veure a la resta del parc i voltants.  

El trobam seguint el camí principal, no massa enfora de la caseta, a mà dreta.  

La seva fesomia també és canviant al llarg de l'any segons si està amb o fora fulles o florint. Té un tronc gruixat i branques llargues, algunes d'elles ajagudes pel pes. A davora té un redol de canyes i grans mates. Tot el conjunt fa que sigui un racó que agrada molt a tudons, mèrleres, ropits, gorrions, menjamosques i altres espècies d'ocells de mida petita.

En les pròximes publicacions vos seguirem descobrint els racons del parc de la Gola :)

HI HAVIA UNA VEGADA... UNA FOTJA

 Les fotges no són molt habituals a la Gola, a diferència d'altres zones humides on són relativament abundants. Pot ser la composició més salada de l'aigua no afavoreix que s'hi estableixi una petita població. 

 Quan al 2010 es va obrir el CTO i es començaren a fer recomptes de les aus, en va aparèixer una entre el 2 i el 24 d'octubre.

                                                           Fotja de la Gola el 2010. Foto: C.Fiol

  El 2011, no va ser fins abril, que se'n va detectar una i després fins finals de setembre que es va tornar a voure un exemplar. A partir d'aquí i fins el 28 de novembre, en que es té la darrera dada, la població de fotges de la Gola va augmentar fins a 6 exemplars!

Del 2012 al 2015 no es tenen registres. El 2016 amb la reobertura del CTO, es reanuda també la recollida de dades. El mes d'octubre d'aquell any es detecta una sola fotja.

                                                   Fotja del 2016 a la Gola. Foto: Lupe Suárez

El 2 de setembre del 2017 es fotografien dues fotges al torrent de Gotmar, curiosament una tenia plometes blanques a la gola. Els mesos posteriors i fins que es tanca el CTO a finals de novembre només se'n veu una. 

      Les dues fotges de 2017. La de la dreta (ampliada a baix) amb les plometes blanques al coll. Foto: C.Fiol

Des del 3 de febrer al 17 de març de 2018 hi ha una fotja al torrent de Gotmar. El 2019 un altre pic entre febrer i març (16 febrer-8 març) torna a haver una fotja al mateix torrent. Així, les dades semblen evidenciar que, a la Gola, aquesta espècie és migrant-hivernant, i que té preferència per refugiar-se al torrent de Gotmar.

                                                           Fotja del 2019. Foto: C. Fiol

  La sorpresa ha arribat enguany quan el 31 d'agost apareix de nou una fotja amb les plometes de davall el bec i la gola blanques, similar a una de les fotges del 2017.  Na Blanqueta (o Blanquet?), que és com hem decidit batiar-la, es refugia al torrent de Gotmar i cada matí surt a fer la seva volta rutinària per la llacuna, per tornar de nou cap el torrent a migdia. 

Fantástiques fotos de na Blanqueta cedides per en Pau Coca. 

   L'aparició de plomes blanques en el plomatge d'algunes aus no és un fenòmen rar i no tenim res més que ens permeti diferenciar na Blanqueta de la fotja del 2017.  Així i tot, aquesta casualitat ens aboca a la part més romàntica de l'observació d'aus i fa volar (mai millor dit) la imaginació pensant en quina serà la vertadera història. 

  Veurem enguany fins quan decideix na Blanqueta quedar a la Gola i segur l'any que ve creuarem els dits perque ens torni a visitar. :)