Les fotges no són molt habituals a la Gola, a diferència d'altres zones humides on són relativament abundants. Pot ser la composició més salada de l'aigua no afavoreix que s'hi estableixi una petita població.
Quan al 2010 es va obrir el CTO i es començaren a fer recomptes de les aus, en va aparèixer una entre el 2 i el 24 d'octubre.
El 2011, no va ser fins abril, que se'n va detectar una i després fins finals de setembre que es va tornar a voure un exemplar. A partir d'aquí i fins el 28 de novembre, en que es té la darrera dada, la població de fotges de la Gola va augmentar fins a 6 exemplars!
Del 2012 al 2015 no es tenen registres. El 2016 amb la reobertura del CTO, es reanuda també la recollida de dades. El mes d'octubre d'aquell any es detecta una sola fotja.
El 2 de setembre del 2017 es fotografien dues fotges al torrent de Gotmar, curiosament una tenia plometes blanques a la gola. Els mesos posteriors i fins que es tanca el CTO a finals de novembre només se'n veu una.
Des del 3 de febrer al 17 de març de 2018 hi ha una fotja al torrent de Gotmar. El 2019 un altre pic entre febrer i març (16 febrer-8 març) torna a haver una fotja al mateix torrent. Així, les dades semblen evidenciar que, a la Gola, aquesta espècie és migrant-hivernant, i que té preferència per refugiar-se al torrent de Gotmar.
La sorpresa ha arribat enguany quan el 31 d'agost apareix de nou una fotja amb les plometes de davall el bec i la gola blanques, similar a una de les fotges del 2017. Na Blanqueta (o Blanquet?), que és com hem decidit batiar-la, es refugia al torrent de Gotmar i cada matí surt a fer la seva volta rutinària per la llacuna, per tornar de nou cap el torrent a migdia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada